Casa Sevilla

Una planta baixa allargada i cega que acumula dècades de foscor. El projecte no busca solucions: obre l'edifici. Un forat al forjat existent connecta l'interior amb el pati de la planta superior i deixa la llum caure fins al nivell més profund de la casa. Una operació amb un concepte elemental i una execució exigent – reforç estructural, nova fusteria metàl·lica, pati-jardí com a filtre entre el domèstic i el cel – que reorganitza completament la lògica de l'espai. La casa es desplega en dos nivells units per una escala metàl·lica amb graons de fusta. A sota, la vida diürna: sala d'estar, menjador i cuina ara reben una llum de sostre que es desplaça durant tot el dia d'un extrem a l'altre de l'espai. A sobre, els dormitoris i una biblioteca tomba sobre el buit de doble alçada. Els materials no competeixen: blanc a les parets, microciment als terres i al bany, roure a la fusteria i als graons. Un vocabulari auster que la única ambició és no posar-se entre l'habitant i la llum. Els propietaris porten els seus objectes – mobles de disseny junt amb peces heretades, pintures, escultures, llibres – i la casa els absorbeix de manera natural. No és un espai de catàleg. És un lloc amb la seua pròpia memòria.