Casa Formentera

La casa sense parets: una construcció que no es construeix, que habita sense ocupar, que protegeix sense tancar. En un petit terreny de pineda, la casa es dissenya com un refugi, un ombreig, una mica deliberadament efímer que permet habitar l'illa durant uns anys sense deixar empremta. Els materials i els espais responen a la mateixa lògica del que és efímer: mínima empremta, respecte absolut per la natura, programa reduït a allò essencial —un dormitori, una cuina, un bany i una gran taula per compartir. El dia que es desmunti, no deixarà rastre darrere seu. Com una petjada a la vora del mar. La llavor del projecte és una caseta d'eines de 4×4 metres. A partir d'ella, la casa creix com ho fan les coses a les illes: amb allò que hi ha, amb allò que el mar torna. Tarima de fusta, canyes que fan ombra i protegeixen del vent—tot troba el seu lloc de forma natural. El conjunt respira amb la mateixa lògica orgànica del lloc que l'acull.