HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL
Reforma integral d’habitatge. Russafa, València. 2011
Un baix, allargat, sense llum natural i sensació de cova. Un local que havia viscut d’esquena al cel durant dècades.
El punt de partida d’aquest projecte era clar: introduir llum on no n’hi havia. No mitjançant un artifici sinó obrint literalment l’edifici. La solució va ser practicar un gran buit al forjat existent, connectant l’interior de l’habitatge amb el pati de la planta superior i permetent que la llum natural descendís fins al nivell més baix de l’edifici.
Aquesta operació, aparentment senzilla en el seu concepte, va concentrar l’esforç tècnic més gran de la reforma: el reforç estructural del forjat, l’execució de la nova fusteria metàl·lica i l’envidrament, i la construcció d’un pati-jardí a la planta primera que actua com a matalàs entre l’espai privat i el cel.
El resultat organitza la vivenda en dues plantes connectades per una escala metàl·lica d’esglaons de fusta. La planta baixa acull la zona de dia —sala, menjador i cuina— banyada ara per una llum zenital que recorre tot l’espai al llarg del dia. La planta superior acull els dormitoris i el bany, amb una gran biblioteca que treu el cap al buit de doble alçada.
Els acabats aposten per l’austeritat: blanc en paraments verticals, microciment a terres i bany, fusta de roure en fusteries i esglaons. Un llenguatge sobri que no competeix amb la llum, sinó que la protagonitza.
La decoració, escollida pels mateixos clients, dialoga amb naturalitat amb l’arquitectura. Mobles de disseny conviuen amb peces heretades i objectes personals –quadres, escultures, llibres– que doten l’espai de caràcter i biografia. El resultat no és un habitatge de catàleg, sinó una llar habitada, on cada objecte té la seva història i el seu lloc.
EL PROCÉS
RESULTAT FINAL
